Free Web space and hosting from latinowebs.com
Search the Web

CONVERSIÓ DE LA PLUSVÀLUA EN BENEFICI.

Aquest exemple, basat en Marx, permet comprovar:

1- Que, a nivell social, la plusvàlua i el benefici són el mateix.

2- Que les empreses no s'apropien de la plusvàlua produïda pels seus propis treballadors, sinó d'una part de la plusvàlua social, determinada per la productivitat dels seus treballadors. Aquesta " productivitat " es pot mesurar per mitjà de la " Composició Orgànica de Capital ", que després expliquem.

col1.......col2...............col3...........col4..............col5....col6....col7................col8...col9..col10..col11..col12...col13......col14.

Explicació d'aquest Esquema:

Columna 1. És la denominació de les tres empreses que competeixen en el mercat oferint el mateix tipus de producte ( A, B, C ); i en la darrera fila, un espai per al total del sector.

Columna 2. Correspon a la Composició Orgànica de Capital de cada empresa i la mitjana. La C.O.C. reflecteix el grau de tecnificació de les empreses i de la productivitat del seu treball. Marx la mesura dividint el capital constant consumit pel capital variable consumit ( columna 9 dividit per columna 5 ). La ratio resultant expressa la relació entre el consum de primeres matèries, energia, desgast de màquines, etc. i el consum de treball humà. Com més es consumeixen elements de capital constant i menys salaris, és que l'empresa " estalvia " treball, fa contenir menys valor particular als seus productes, i en vendre-l's al mateix preu que aquells que contenen més valor ( gràcies a la fixació social dels preus de venda ), realitza uns beneficis superiors a la plusvàlua obtinguda dels seus propis treballadors. En l'exemple suposem que l'empresa A està més tecnificada, i, per tant, " estalvia " treball, la C molt poc, i, per tant, " malbarata treball " i la B en una situació intermitja.

Columna 3. Reflecteix el capital total invertit. Lògicament, és més gran en les empreses amb una C.O.C. superior, i no és proporcional al nombre de treballadors. Representa el valor dels terrenys, edificis, el valor actualitzat de les màquines, dels " stocks "...

Columna 4. Unitats produïdes en un període determinat. Està condicionat pel volum del capital invertit i no pel nombre de treballadors.

Columna 5. Consum de capital variable. Representa el valor que consumeixen els treballadors per tal de poder seguir treballant; si ens agrada més, és la suma pagada en concepte de salaris per cadascuna de les empreses. En l'exemple suposem el mateix nombre de treballadors ( però l'esquema funciona amb nombres diferents de treballadors ) en cada empresa.

Columna 6. Taxa d'Explotació. És la relació entre el treball no pagat ( plusvàlua ) i el pagat ( capital variable consumit ). En l'esquema suposem una relació del 50%: la plusvàlua és la meitat del salari; o, si ens agrada més, del valor del treball dels obrers, l'empresari se n'apropia un terç ( plusvàlua ), mentre que retribueix als obrers els dos terços ( salari ). Suposem la mateixa taxa d'explotació ( per exemple, totes les empreses respecten i apliquen els Convenis col.lectius del sector i tenen condicions de treball similars ).

Columna 7. Representa la plusvàlua. En l'exemple, la meitat del salari. Com que suposem empreses amb el mateix nombre d'obrers i la mateixa taxa d'explotació, la plusvàlua és la mateixa en totes les empreses.

Columna 8. Capital constant consumit. Representa el valor del " treball indirecte "( primeres matèries, energia, desgast de les màquines... )consumit en el període. Té més relació amb el capital invertit que amb el volum de la mà d'obra ( o del capital variable consumit ).

Columna 9. Valor particular de cada unitat en les condicions de producció d'una empresa determinada. Es calcula sumant el capital variable consumit ( columna 5 ), més la plusvàlua incorporada ( columna 7 ), més el capital constant consumit ( columna 8 ) i dividint el resultat per les unitats produïdes en aquesta empresa.

Columna 10. Valor social o de mercat de cada unitat. S'obté sumant el capital variable consumit per tot el sector, més la plusvàlua incorporada per totes les empreses i el capital constant també total, i dividint el resultat per les unitats produïdes en el conjunt del sector. La competència imposa aquest preu de venda a totes les empreses, independentment del valor particular de la seva producció, i independentment dels beneficis que obtinguin en l'acte de la venda.

Columna 11. Ingressos. És el resultat de multiplicar les unitats produïdes ( i venudes, columna 4 ) pel valor social ( columna 10 ).

Columna 12. Despeses. És la suma del capital variable consumit ( columna 5 ) més el capital constant consumit ( columna 8 ).

Columna 13. Beneficis. És la resta dels ingressos menys les despeses ( columna 11-columna 12). Observar que la suma de tots els beneficis és exactament la mateixa quantitat que la plusvàlua social.

Columna 14. Taxa de beneficis. Representa el percentatge que signifiquen els beneficis respecte del capital invertit necessari per obtenir-los ( columna 14 multiplicada per 100 i dividida per columna 3 ). Quan els beneficis baixen, les empreses desinverteixen i esclata una crisi. Observem que les empreses amb una COC superior venen el seu producte per sobre del seu valor i obtenen més beneficis i una taxa de beneficis superior a la mitjana i més encara que aquelles que tenen una COC inferior. Lògicament, les empreses capitalistes estan obligades per la competència a invertir en màquines i menys ( molt menys ) en salaris ( per tal de millorar la seva COC ). Observem, també, que les crisis eliminen les empreses amb taxes de beneficis inferiors o COC inferiors ( són les mateixes ).Així es va concentrant la producció en empreses cada vegada més tecnificades.