|
|||||||
|
|
|
|||||
|
|
|||||||
JOHN STOCKWELL i " Les guerres secretes de la C.I.A. "
Consultes i comentaris:mailto:jreyes@pie.xtec.es
L’autor és l’oficial més important que hagi mai deixat la CIA ( Agència Central d’Intel.ligència ) i parlat obertament d’allò que ha vist a l’interior. Durant els seus 13 anys de servei, fins al 1978, va ser cap de la CIA a Angola i al Vietnam i va coordinar el Subcomité per a Àfrica del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units de Nord-amèrica, amb categoria equivalent a la de general de tres estrelles. El que segueix és un extracte, amb algunes notes aclaratòries del Professor Josep Maria Reyes i Vidal, d’una intervenció de dues hores per la radio feta l’any 1986 ( ja en plena perestroika de Gorbatxov ). Interessa molt comprovar com la política de la guerra freda s’ha continuat, de forma lleugerament modificada, amb el " Nou Ordre Mundial ".
Vull fer èmfasi en el meu origen profundament conservador. Jo vaig estar condicionat pel meu entrenament com a " marine " i pel meu entorn per creure en tot el que ens deien sobre la guerra freda, i jo vaig començar a treballar a la CIA amb gran entusiasme, per tal de ser el millor i més brillant membre de la CIA, per tal de projectar els valors americans i salvar el món per a la nostra forma de democràcia. Jo hi creia. I vaig treballar-hi fort.
El que en vaig treure de sis anys de treball a Angola va ser la sensació que res del que feiem enllà defensava en realitat els interessos de la nostra seguretat nacional.
Subornàvem i corrompiem la gent, i res més.
Jo vaig parlar-ne amb en Larry DEVLIN, que havia derrocat Patrice LUMUMBA i l’havia fet matar, al Congo, el 1960. Era el cap de la Divisió Africana. Vaig parlar-hi a Addis Abeba: " Senyor, això no té cap sentit. No salvem de res a ningú, tan sols corrompem gent, i tothom sap que ho fem i això deixa en mal lloc els Estats Units ".
Em va dir que jo no tenia tota la informació. Que el Consell de Seguretat Nacional a Washington era el que podia jutjar la situació amb totes les dades i podia prendre les decisions. " I vosté ha de parar de filosofar ".
I jo vaig dir " Ai, ai. Ho sento, senyor. M’he passat de la ratlla ".
Després em van assignar una estació < un país, en el llenguatge de la CIA >: Vietnam. I la meva vida va esdevenir més complicada, com la meva carrera. Va ser durant " l’Alto al foc " de 1973 al 1975. No n’hi va haver cap, en realitat, d’alto al foc. Persones joves eren massacrades. Jo en vaig veure una, de massacre. 300 joves van ser assassinats per l’exèrcit de Vietnam del Sud.
Vaig treballar amb el sàdic cap de policia. Quan vaig informar els meus caps del fet que disfrutava tallant a trossets la gent amb ganivets en un pis franc de la CIA, em van dir:
Però jo no volia mostrar covardia, ni destruir la meva carrera, de manera que vaig seguir amb la feina; vaig tancar aquell pis franc, vaig dir a la meva gent que no aprovava aquelles activitats i vaig treballar durant dos anys fent veure que ja no en passaven, d’aquelles coses, sense preguntar res als meus subordinats.
La corrupció era tan gran que l’exèrcit de Vietnam del Sud era un esquelet d’exèrcit. Els coronels deixaven marxar els soldats a casa seva, a condició que anessin a signar un cop al més els seus rebuts, sense rebre els diners. Els coronels se’ls quedaven i, a més, venien la meitat dels uniformes, de les botes i les armes al Vietcong. Aquesta era la seva font principal de subministrament. Just com ara, que la meitat dels helicopters de l’exèrcit d’El Salvador transporten heroina < que acabava als Estats Units; el que era vàlid per a El Salvador l’any 1986 ho és ara per a Colòmbia >.
Aquell exèrcit no podia lluïtar. Tots ho veiem i en parlàvem, però no ens ho deixàven posar als informes. Llavors, a l’hivern de 1975, els comunistes van atacar i el Sud es va trencar com un got colpit per un martell. I els USA van ser humiliats, i així es va acabar la nostra llarga intervenció al Vietnam.
Després d’encapçalar el Grup d’Intervenció a Angola ( 1975-76 ), per fi vaig estar al Subcomitè per a Àfrica del Consell de Seguretat Nacional, on en Larry DEVLIN m’havia dit que s’hi tenia accés a tota la informació i on, per fi, podria entendre el perquè de les coses. El que vaig veure és com uns vells grassos s’adormien mentre decidiem coses que causaven la mort a milers de persones. I si canviem el mot Àfrica per Nicaragua o Afghanistan, el resultat és el mateix.
Els Estats Units varen escalar el conflicte a Angola. Dèiem que eren els soviètics i els cubans, però erem nosaltres. No hi hauria hagut guerra, si no l’haguessim portada nosaltres. Varem portar armes, i els sovietics van fer el mateix. Varem posar-hi assessors militars i ells també. Varem introduir batallons para-comandos zairesos i ells varen portar-hi cubans. Varem fer intervenir l’exèrcit regular sudafricà i ells l’exèrcit cubà. I ens van fer fora. Ens van guanyar perque nosaltres mentiem i ells deien la veritat.
A Angola mai vàrem avaluar quin era el moviment anticolonialista més ben qualificat per governar el país: el MPLA, UNITA o FNLA < aquestes forces guerrilleres són: Moviment Popular per a l’alliberament d’Angola, d’idees marxistes, actualment al poder i que han guanyat per àmplies majories totes les eleccions que s’han fet, incloses les supervisades per observadors internacionals; Moviment per a la Unitat Total d’Angola, protegit per la CIA i el govern sudafricà de l’Apartheid; i el Front Nacional d’Alliberament d’Angola, el menys important i que va desaparèixer poc després que Portugal abandonés Angola >.
En Nathaniel DAVIS ( assistent del Secretari d’Estat per a Afers Africans, al qual no es pot acusar de feble, si tenim en compte que es va guanyar l’alias de " carnisser de Santiago " durant el cop de Pinochet ) va dir que hauriem de mantenir-nos al marge i tractar amb el que s’imposés, que, òbviament, seria l’MPLA.
El nostre cònsol a Luanda, Tom KILLORAN, vigorosament argumentava que l’MPLA era el millor qualificat per governar el país i, a més, de manera amistosa cap als Estats Units.
Els varem fer fora els dos i varem continuar endavant amb la nostra guerra. L’MPLA ens va dir que volien ser amics nostres, que no volien veure’s obligats a demanar armes a l’URSS, ens van suplicar que no lluïtessim amb ells. Els vam obligar a tenir 10.000 morts per tal d’obtenir la victòria que han assolit de tota manera < el recompte de víctimes que dóna l’autor correspon als dos anys en què ell va dirigir l’operació; el total, a hores d’ara, s’aproxima a dos milions de morts>.
El que és més significatiu, però, són les nostres mentides sobre tot allò. Un terç del meu personal eren propagandistes, que treballaven en totes les històries que podien inventar, per tal de crear la imatge de cubans violant dones angoleses; cubans i soviètics introduïnt armes al conflicte; soviètics i cubans intentant conquerir el món. I amb aquestes històries, intoxicar la premsa americana i la internacional.
Cadascun dels informes del nostre Ambaixador a l’ONU, Patrick MOYNIHAN, era fals, fabricat al meu Subcomitè del Consell de Seguretat Nacional. Donàvem quatre comunicats diferents, tots falsos, al Gabinet de Premsa del Departament d’Estat, i, deu minuts abans de la roda de premsa, els dèiem quin havien de llegir, en funció de la impressió que voliem donar en cada moment.
El Director de la CIA, Bill COLBY, va informar 36 vegades el Congrés dels Estats Units, tal i com ha de fer per llei. I va mentir. Totes trenta sis vegades. I allò era perjuri. I és una traïció, mentir al Congrés.
El Congrés estava preocupat per la nostra implicació: era un fet greu, mercenaris blancs matant negres en un país negre per tal d’imposar la voluntat dels blancs. I els vàrem assegurar que no hi teniem res a veure, quan, en realitat, donàvem armes a l’Exèrcit Sudafricà per envaïr Angola; coordinàvem amb ells les batalles; els donàvem combustible per als tancs.
El Congrés ens va preguntar si haviem enviat mercenaris. I els varem mentir dient que no, quan haviem enviat quatre petits exèrcits de mercenaris. Varem mentir sobre els assessors que teniem i no varem reconèixer. Varem mentir sobre 24 agents " treballant " al país, entrenant el mercenaris, instal.lant sistemes de comunicació, planificant batalles.
En resum, sense la intervenció nord-americana, a Angola no haurien mort 10.000 persones < prop de dos milions, fins a l’any 2000 >. L’MPLA hauria guanyat igualment, fet que, segons els nostres mateixos assessors, era la millor alternativa possible. Al cap i a la fi, els cubans han acabat apareixent com els herois salvadors d’Angola, que els han defensat de la CIA. Les nostres mentides han quedat al descobert i el món ens veu com mentiders <pot donar la sensació que la CIA va fracassar; això seria simplista: el missatge per als altres Estats és clar: si desafieu la voluntat dels Estats Units, us costarà tan car que no paga la pena d’intentar-ho. De fet, difícilment un país pensarà com alternativa vàlida en una política que condueixi a la guerra, la destrucció massiva i la misèria, a més del bloqueig internacional, per molta raó que tinguin els seus plantejaments >.
I, després de tot, què va fer l’MPLA quan va gunyar la guerra? Al cap de tres setmanes d’estar al poder, la gent de la nostra GULF OIL treia petroli dels seus camps petroliers, protegida per soldats cubans dels atacs dels mercenaris de la CIA. Ens van comprar 5 Boeing 737, van contractar 52 tècnics nord-americans per instal.lar els radars de l’aeroport.
Després de tot allò he acabat anant a veure què són els comunistes en la realitat. He anat a Cuba i he vist que no es mengen els nens per esmorzar. He anat a Hongria i he vist un país admirable. Vaig ser a Jamaica per parlar amb en Michael MANLEY sobre socialdemocràcia. Vaig anar a Granada i vaig parlar amb Maurice BISHOP, amb Bernard COARD i Phyllis COARD i vaig veure que eren gent educada, amb experiència, que sabia que fer i que raonaven. I vaig veure com la CIA muntava una invasió contra ells, com envaïen el seu país. 19 dies després era assassinat Maurice BISHOP < pensem-hi, un moment: invasió d’un país sobirà; assassinat d’un President democràticament elegit; un país que, essent del tamany d’Andorra i sense exèrcit no podia posar en perill cap veï; ocupació militar i imposició d’un governant "titella"...Si qualsevol altre país del món fes això, què en diriem? Per molt menys que això hi ha Tribunals de l’ONU jutjant gent i enviant-la a la presó...lògicament, perquè des de els judicis de Nüremberg, el pitjor delicte possible contra la Humanitat és planificar i executar una guerra d’agressió. Però en el nou Ordre Mundial, la única llei en vigor és la llei de l’embut, i no cal dir per a qui és el forat gran >.
He llegit, llegit i llegit centenars de llibres. I us animo a llegir. A la Televisió tenim càpsules que algú posa juntes amb el propòsit que creiem que són informacions i notícies certes. Als diaris, llegiu allò que els editors han seleccionat per a vosaltres. Però si volem saber de veritat sobre el món, entendre’l, hem d’educar-nos nosaltres mateixos, excavant en muntanyes de llibres, articles i revistes.
Estem parlant de 10.000 a 20.000 accions encobertes organitzades per la CIA en els 25 anys posteriors al 1961. Milions de persones hi han mort en elles.
El 1965, a Indonèsia, tal i com ens explica en els seus llibres l’ex-agent Ralph McGehee, es va portar a terme una actuació que es va valorar tan positivament, que va esdevenir un model per a les pròximes. Consistia en exterminar no solament els afiliats al Partit Comunista d’Indonèsia, sinò tot el sector social que li podia donar suport, fins a 800.000 morts en el cas d’Indonèsia < després, el model es va utilitar a Guatemala, intentant acabar amb tots els indígenes que podien recolzar la guerrilla marxista >.
Els agents d’intel.ligència dels USA van treballar 25 anys al Vietnam, amb operacions de propaganda massiva < les anomenades PSIOPS >, enganyant els americans, creant terror en els vietnamites per forçar-los a fugir i llavors fotografiar-los i dir a la gent: " veieu com fugen del comunisme ? " <comprovem que és el mateix, exactament, que a Kòssovo: bombardejar, i quan fuig la gent, dir que ho fan de les "atrocitats " dels serbis >. I, al final, dos milions de persones van morir.
Washington n’està entusiamat, amb la mort de 3.000.000 de comunistes. El problema és que els morts no són comunistes.
No són russos, ni del KGB. Els morts són pobres camperols dels països del Tercer Món.
Amèrica Central ha estat un objectiu tradicional del domini USA. Si voleu fer-vos una idea de la història de la nostra actuació a l’àrea, llegiu el llibre de Walter LA FEBER "Revoluciones inevitables ".Hem dominat l’àrea des de 1820. Tenim una política d’excloure qualsevol altre país, qualsevol país europeu, per exemple, de la zona, per tal que no competeixi amb nosaltres <aquest és el veritable sentit de la llei " Helms-Burton": si nosaltres no podem dominar econòmicament Cuba, impedirem que penetrin econòmicament els europeus ; i després de la caiguda de Castro, Cuba seguirà sent " la nostra " colònia >.
Entre 1900 i 1945, hem tingut 5.000 " marines " a Nicaragua durant 28 anys. Hem envaït la República Dominicana 4 vegades. Haití, l’hem ocupat durant 12 anys. Hem portat tropes a Cuba 4 cops. A Panamà, sis vegades. A Honduras, set cops. A Guatemala, hem fet caure dos governs democràtics amb la nostra intervenció, i els hem substituït per dues dictadures, que han causat la mort a 80.000 persones < el recompte total fins a l’acord de pau que ha acabat la guerra de guerrilles i el genocidi dels militars, 200.000 morts >.
Els milions de dòlars que posem en la zona, suposadament com a ajut humanitari, acaben indefectiblement en les butxaques dels rics i en la organització d’"esquadres de la mort" Enseyem a torturar, com feia Dan MITRIONE, durant 7 anys al Brasil i 3 anys a l’Uruguai <on va ser segrestat i executat pel moviment armat " Tupamaros " >. Introduïem els aparells de tortura embalats com " ajut humanitari " del Estats Units. Varem desenvolupar un cable prou resistent per aguantar molta intensitat elèctica, però prou prim per envoltar una dent, de manera que un cable tocava la dent i l’altre els genitals, i quan fèiem passar el corrent, s’infligia el dolor màxim que pot existir, segons els nostre " metges ". Per tal d’ensenyar a torturar, calien " classes pràctiques ": MITRIONE feia segrestar captaires del carrer, els torturava i, quan es col.lapsaven, els metges els donaven una injecció de Vitamina B i ja estaven a punt per a la següent " classe ". I quan morien, els mutilaven i llençaven els troços al carrer per tal d’entemorir la població civil.
Això és el que hem fet a la gent del món, de forma massiva, i en sóm tots responsable: nosaltres hem creat la CIA, una policia secreta amb un pressupost de bilions de pessetes cada any, i li deixem fer aquests programes en nom nostre, i després pretenem que no en sabem res del que fan, i pretenem que el que fan és correcte perquè lluiten contra un perill comunista. I tots sóm responsables dels milions d’escorxats i de tota la gent torturada, igual que ho feia la GESTAPO. Genocidi és genocidi!
Ara llencem diners a El Salvador, 1.000.000.000 de dòlars, i van a parar a les 14 famílies que posseeixen el 60% de la riquesa del país; després treuen els diners del país i van a parar als bancs suissos o de Miami.
A Nicaragua fem un programa de desestabilització. El 16 de Novembre de 1981, el president Reagan va iniciar-lo amb els primers 19 milions de dòlars per tal de formar un exèrcit amb la mateixa gent que torturava quan hi havia al poder el nostre dictador Somoza, i que la gent havia fet fora. Ara estan matant, matant i terroritzant la gent. I això ho fem a 50 llocs del nostre pobre planeta en aquest moment.
Heu pensat per què desestabilitzem 50 racons del món ara mateix? Per què la CIA ha portat la guerra a Nicaragua?. Suggereixo que la CIA serveix per a això, per tal de fer el món més inestable i per dir als americans que són odiats i que han d’odiar, i d’aquesta manera, permetin al grup de les grans empreses armamentístiques i al govern que gastin un munt de bilions en armes...
I, per tal d’evitar que s’expliqui això, hi ha les lleis de censura. La sentència en el cas Víctor MARCHETTI donava al govern el dret a revisar els llibres abans de la seva publicació.
La sentència del cas Frank SNEPP permet al govern quedar-se, com a indemnització, el producte de la venda d’un llibre, si expliques coses sense autorització.
Hi ha la llei de Protecció de les Identitats del Servei d’Intel.ligència. D’acord amb això, si dos paios de la CIA segresten la teva xicota i fan amb ella experiments secrets que li causen la mort, és un delicte que tu publiquis al diari " Aneu amb compte amb aquests dos paios, perquè són de la CIA "; aniràs a parar a la presó, i a ells no els passarà res, perquè actuen en defensa de la seguretat nacional; ni tan sols podran ser citats en un judici, perquè el jutge no pot saber la seva identitat.
Després tenim la llei dels " cops preventius ". Una llei els permet atacar els terroristes abans de cometre cap acte terrorista. El secretati d’Estat pot fer una llista de gent, grups o països que són considerats terroristes; partidaris dels terroristes o simpatitzants dels terroristes. Si estàs en aquesta llista, et poden matar sense cap més tràmit <això no és una exageració teòrica: després de les bombes a dues ambaixades americanes a Kenia i Tanzània, sense cap prova, ni cap procés legal i contra tota norma internacional, els USA van bombardejar una planta farmacèutica a Sudan, culpable de fabricar vacunes contra la malària, i un campament a Afghanistan, matant treballadors absolutament innocents de cap acció. La raó per la qual poden fer això és perquè Sudan no es pot tornar. Nou Ordre Mundial: un altre nom per a la llei de la selva. S’han après bé les lliçons d’en Hitler, el monstre que va inventar les " intervencions humanitàries " contra la República Txeca per tal de defensar la pobre minoria alemanya oprimida i que va envaïr Polònia " en legítima defensa ".>.
El propi secretari Schulz ha dit: " Sí, hem d’actuar en base a informacions no confirmades, que mai no es podrien utilitzar en un tribunal. I, sí, gent innocent pot morir en el procés. Però hem de fer-ho per l’amenaça del terrorisme internacional ".
Però...quants americans moren a l’any pel terrorisme? 79, segons el secretari Schulz. Però nosaltres matem cada any una mitjana de100.000 persones, de la forma més cruel i sanguinària, violant-les, mutilant-les...
Tenim a casa nostra centres de detenció a punt per a " emergències nacionals", sota l’autoritat del FEMA <Federal Emergeny Management Authority>. 18 centres arreu dels Estats Units < ara n’hi ha més de 300, on poden ser tancats més de 20.000.000 de persones...amb quin propòsit? Hom suposa que en el cas d’una guerra nuclear...cosa bastant absurda, excepte si es fa esclatar una bomba nuclear amb el propòsit de tancar a continuació 20.000.000 de persones en camps de concentració >.
El tema és: permetrem que els nostres líders ens prenguin les nostres llibertats tan sols perquè tenen un somriure agradable?
Abans, quan el món quedava bloquejat i cap Imperi podia seguir progressant sense conflictes, es feia una guerra mundial i es tornava a començar des de zero. Ara, amb 52.000 bombes atòmiques, això no és possible.
Així que fem accions encobertes, 50 a la vegada. Nicaragua n’és una, però no és ni la més gran. Afghanistan és la més gran.
Quan al nostres dirigents no els agrada el govern d’un altre país, enviem la gent de la CIA, els seus recursos i activistes, lloguem gent, subornem militars i civils i comencem a deteriorar el teixit productiu del país, per fer caure el govern. O bé muntem un cop d’Estat.
De què parlem exactament? De crear deliberadament condicions en què els pagesos no puguin fer arribar el menjar al mercat; que els nens no puguin anar a l’escola; que les dones estiguin tan entemorides a casa com a fora; on els programes del govern s’aturin; on els hospitals estiguin col.lapsats de ferits i no puguin atendre els malalts; en què el capital estranger fuig del país per por a la guerra i el país va a la quebra < i després es diu: veieu com el comunisme no funciona? >.
Per tal de desestabilitzar Nicaragua, hem creat un exèrcit de Contras. L’hem armat, uniformat, entrenat i dirigit. Per ordre nostra, han destruït graners, molins, ponts, oficines, escoles, hospitals. Destrueixen els camions que porten menjar al mercat. Els pagesos van a treballar amb el fusell a l’esquena, si és que poden treballar en absolut. Llegiu-vos el " Manual de Sabotatge " que fem circular a tot Nicaragua, un llibret tipus " comic " amb explicacions sobre com paralitzar un país: com espatllar els camions, com deteriorar les collites emmagatzemades...això sense recordar el " Manual de l’assassinat ".
El nostre govern envia gent als pobles a fer fora la gent. Obliguen els nens a veure com castren el seu pare, com li posen una bomba de mà a la boca i la fan explotar, com violen la seva mare, i com l’esbudellen. I, de vegades, per variar, fem que els pares contemplin com li fan això als seus fills.
Això no és propaganda de ningú. Hi ha més de 100.000 ciutadans dels Estats Units testimonis d’això; treballadors de les ONG’s <beneïts temps en què les ONG encara no eren l’objectiu principal d’infiltració i manipulació de les agències d’intel.ligència i explicaven el que veien i sentien >, que han documentat un mínim de 13.000 assassinats, sobre tot de dones i nens. A això es dediquen els nostres " lluïtadors per la llibertat ", dels quals parla tant el nostre president REAGAN.
Part de la desestabilització és propaganda per tal de desacreditar el país objectiu. Així, vam començar amb en Jimmy CARTER a actuar contra el govern sandinista de Nicaragua. Va autoritzar la CIA a fer-los aparèixer com si fossin el dimoni. Van abolir la pena de mort, van alliberar 8.000 presos partidaris del dictador SOMOZA. Varen iniciar una campanya d’alfabetització per a tothom; van obrir 2.500 clíniques per tal de fer una mena de sistema públic de salut. Però els nostres agents i periodistes els van retratar com a dictadors totalitaris.
El president REAGAN els pinta com un règim agressiu i perillós per a tot Centre-amèrica. Però la realitat és que aquell petit i pobre país no té més remei que defensar-se de l’agressió del país més poderós del món. Els nostres vaixells els han minat els ports. Els nostres avions els han bombardejat les ciutats. Els nostres satel.lits fotografien les zones que volem que la Contra ataqui. Ells no tenen míssils ni avions per defensar-se o prendre represàlies. I, a sobre, les poques mesures que poden prendre per tal de defensar-se, les presentem com perilloses i agressives.
Hem fet una campanya per desacreditar les seves eleccions. Observadors internacionals han afirmat que són les més netes que han vist mai a Centre-amèrica. Però nosaltres diem que són un frau perquè ells són comunistes i totalitaris.
Diem que trafiquen amb drogues per finançar la seva revolució. Això no té sentit! Els tenim bloquejats, no deixem entrar ni sortir ni un sol vaixell ni avió...com haurien de poder trametre les drogues als Estats Units?. Són els nostres " contras " qui les introdueixen, amb els avions que els paga la CIA i les descarreguen a les bases de la CIA a Florida, a Alabama, a Arkansas, a Louissiana. D’aquesta manera, el president se’n riu de la prohibició que li ha imposat el Congrés dels Estats Units de no finaçar la " contra "...i qui ho acaba pagant són els joves nord-americans.
Us estic dient que la CIA està involucrada en el tràfic de drogues? Us estranya?
Llegiu " La política de l’heroina al Sud-est d’Àsia ". Durant 20 anys, la CIA ha ajudat el Guomindang de KHIANG KHIEXÍ a finançar-se amb drogues, per tal de lluïtar contra el comunisme a la Xina. Quan varem substituir els francesos a Laos el 1954, el seu servei d’espionatge es finançava així, i la CIA va seguir fent-ho. Air América, una companyia de la CIA, portava armes a Laos en caixes marcades com " ajut humanitari "< sempre els mateixos procediments: Alemanya i la CIA feien arribar llença-cohets a l’UCK en caixes de la " Creu Roja"; com van poder comprovar els duaners italians del port de Bríndisi que els van interceptar >; i, de tornada, es treia heroïna per als nostres soldats al Vietnam, per tal que aguantessin els patiments de la guerra i que financessin les despeses de funcionament de les guerres secretes de la CIA.
Acusem els sandinistes per la misèria que hi ha a Nicaragua, però aquesta misèria l’hem creat nosaltres. El país més ric del món hi ha abocat tots els recursos necessaris per crear les condicions per a la misèria. És el fruit de la nostra desestabilització. I, malgrat això, a les eleccions de Nicaragua, els Sandinistes tenen un percentatge de vot molt més alt que el nostre president REAGAN. Els hem obligat a demanar ajut a l’URSS i, quan l’aconsegueixen, llavors li diem al poble americà: " veieu? l’URSS els ajuda ". I el propòsit d’això és radicalitzar Nicaragua, i fer més presentable una guerra a gran escala contra ells.
Els defensors de la CIA diuen que la majoria de les accions encobertes que fa no són tan sagnants com les de Nicaragua o Indonèsia. I és cert. Donem diners a un polític i el seu partit va cap a una direcció en comptes d’una altra, o li fem dir mentides que ens beneficien. Potser no és violent, però no deixa de ser il.legal; intervenim en afers dels altres països. La qüestió és si volem un món on la llei, les normes de conducta són respectades o un món de bèsties on el més fort pot violar i brutalitzar els més febles? < aquesta pregunta, lamentablement, es respon sola: el Nou Ordre Mundial es correspon amb la segona possibilitat >.
A més, moltes de les accions encobertes, sí són sagnants. A Guatemala, Brasil, Guiana, Congo, Iran, Panamà, Perú, Bolívia, Equador...la CIA ha fet cops d’Estat per fer caure governs democràtics. Hem fet accions encobertes contra la Xina, i això va fer-los intervenir a Korea i allà vam lluïtar amb ells < la guerra de Korea, 1950-53, la primera que els USA no han guanyat en la seva història, doncs, va estar relacionada amb els intents nord-americans de separar Tibet de la Xina, muntant un exèrcit de 80.000 tibetans partidaris del manteniment del feudalisme del Dalai Lama; i amb els intents de facilitar al Guomindang la reconquesta de la Xina continental, projecte al qual els USA no van renunciar totalment en cap moment >.
Tenim una llarga història d’accions encobertes a Vietnam, que van dur a la guerra < aquestes accions, que van conduir a la primera guerra perduda en la història dels Estats Units, estan molt ben exposades en el llibre "Els documents del Pentàgon ", publicats pel diari The New York Times >.
A Thailàndia, Congo, Laos, Vietnam, Taiwan i Hondures, la CIA va muntar exèrcits clandestins per fomentar guerres. A Vietnam, Laos, Cambòdia, Thailàndia, Congo, Iran, NIcaragua i Sri Lanka, la CIA va armar i encoratjar minories nacionals per aixecar-se i lluïtar contra un govern < res de nou sota el sol: ara són els kossovars i els txetxens. Podrien ser els bascos, també? >.
El primers que vam fer a Nicaragua el 1981 va ser armar els indis " misquitos ", per tal de desetabilitzar el govern de Managua.
A El Salvador, Vietnam, Korea, Iran, Uganda i el Congo, vam formar i entrenar les " esquadres de la mort ".
A El Salvador, encobert sota el programa " Aliança per al Progrés varem crear als anys 60 un cos policial especialitzat en segrestar persones, i torturar-les fins a la mort. Segons l’Església catòlica, en tan sols 5 anys, aquesta policia política havia matat 50.000 persones. I en 1982, seguiem controlant aquesta policia, subornat-ne els seus caps.
Feia vint-i-sis anys que teníem en marxa el " Programa de Seguretat Pública ", ensenyant els policies sudamericans a destruir xarxes de subversius pel següent mètode, tan fàcil d’executar: es segresta un sospitós i se’l tortura fins que delata algú. Llavors, es detenen aquests altres sospitosos i se’ls tortura per obtenir més noms...i aixi successivament. Fins que Amnistia Internacional ens va denunciar a l’ONU i el Congrés dels Estats Units va aturar això per llei <però cap responsable va ser jutjat ni condemnat. Cal observar que tot això es feia en nom de " la llibertat i la democràcia " >.
Aquestes coses maten gent: 800.000 a Indonèsia, entre un i dos milions a Korea, dos milions a Vietnam, entre un i dos milions a Angola, 200.000 a Guatemala, 200.000 a El Salvador, 200.000 a Nicaragua...ens acostem als set milions < les xifres han estat actualitzades per tal d’incloure els morts posteriors al 1986 > de morts.
Nosaltres no trametem " comandos " en paracaigudes a Rússia per tal de segrestar famílies i castrar el pare davant dels fills, perquè ells tenen un gran exèrcit i bombes atòmiques i ens podrien enviar " comandos " a casa nostra i fer-nos el mateix. Per diferents raons, fàcils d’entendre, no fem això a Alemanya, França, Anglaterra, Itàlia o el Japó. Els milions de persones que matem són gent del Tercer Món, són ciutadans de països que són massa dèbils per defensar-se de la agressió i la brutalitat dels Estats Units < observem que això és un incentiu, per als països dèbils hostilitzats pels Estats Units, que els anima a intentar produir armament nuclear, l’únic veritablement " dissuassori"; això els crea una imatge d’agressius i salvatges, dóna excusa per a " cops preventius " i justifica més despeses en sofisticades i absurdes tecnologies anti-míssils, que mai han de funcionar, i tan sosl serveixen per embutxacar-se uns quants bilions més de pessetes >.
No matem gent del KGB a Nicaragua, ni assessors militars russos o cubans; ni tan sols gaires sandinistes. Matem pagesos, dones i nens que tenen la desgràcia de viure en un país que la CIA ha triat com a camp de batalla.
I ara no us penseu que els que fan aquestes coses a Nicaragua, quan tornen a casa, premen un polsador i esdevenen ciutadans exemplars. Es veuen a sí mateixos per sobre de les lleis de Déu i dels homes, i segueixen les seves operacions als Estats Units tant de temps com els ho permetem.
Porten a terme el programa " MH-CHAOS ", per tal de manipular sindicats i estudiants; el programa " MK-ULTRA ", per experimentar amb drogues i altres procediments per controlar la conducta humana. A Harvard ia Georgetown i a altres llocs, es van crear microorganismes capaços de generar epidèmies, i es van provar.
Van acostar un dragamines a la badia de San Franciscoi van deixar anar un virus per tal de comprovar el patró que seguia la seva extensió entre la població. Varem difondre una epidèmia de tos-ferina a Long Isand per comprovar quins nens s’infectaven i la velocitat amb què ho feien. Mala sort, si els més dèbils van morir!.
Van posar llums al metro de Manhattan que creaven vertígen, doble visió i marejos, i, amb càmeres camuflades a les parets, observaven com la gent ensopegava, xocava i queia, en andanes per on passaven els " metros " a tota velocitat.
El Coronel White- no puc deixar de mencionar els seus experiments- va dirigir programes de guerra biològica per desestabilitzar la Cuba de Fidel Castro. Va intentar matar tots els porcs de Cuba amb el virus de la pest porcina, i va proporcionar als anticastristes el virus de la febre hemorràgica " dengue " que va fer emmalaltir 300.000 persones i en va matar centenars, per tal de fomentar el descontent i col.lapsar la xarxa de sanitat cubana < que, per cert, és millor que la nord-americana, segons el darrer informe de l’OMS de l’any 2000; aquests fets s’estan jutjant en tribunals cubans...sense que els mitjans de comunicació " lliures " del món ens en diguin absolutament res. Aquests sí són veritables crims contra la Humanitat, es mesurin com es mesurin els drets de les persones >.
No dic, perquè no en tinc proves, que aquesta gent hagi creat el virus de la SIDA < hipòtesi que defensen persones tan importants com el president de Sudàfrica Tabo Mbeki o el de Namíbia; i que poden tenir importants informacions sobre el tema, donat que la policia política sudafricana va col.laborar amb programes de guerra biològica amb la CIA >. Però aquesta gent està creant virus i escampant-los, i ens hauria de preocupar l’aparició de qualsevol malaltia estranya...
Doncs be, aquest coronel WHITE, després de retirar-se, va escriure: " M’hi vaig dedicar en cos i ànima, perquè era condemnadament divertit. On més un noi americà pot matar, mentir, robar, violar i saquejar amb la benedicció dels poderosos?" < no ens haurien de sorprendre els mòbils personals d’aquests monstres: tots els testimonis demostren que els nazis alemanys que van participar en l’extermini de milions de persones als camps de concentració no ho feien com un deure penós, sinò disfrutant del poder que tenien sobre la vida i la mort dels altres: era una forma malaltissa de sentir-se déus >.
Hi ha un llibre anomenat " Buscant el candidat manxurià ", de John MARKS, basat en 14.000 documents del govern obtinguts a través de la Freedom of Information Act < d’acord amb aquesta llei, si una persona coneix les dades d’un document o un programa, pot demanar a un jutge que reclami la informació a l’agència del govern que la tingui. LLavors, si l’agència li lliura – i observem el condicional, perquè sovint afirmen no trobar cap informació -, el jutge la llegeix, decideix si hi ha cap raó per mantenir-la secreta i, cas contrari, la torna a l’agència per censurar allò que pugui posar en perill la seguretat naciona. Finalment, la dóna al demandant . En aquest cas en concret, el projecte del " Candidat Manxurià " consistia en crear una espècie de " zombi ", hipnotitzat i drogat prèviament per tal d’obeïr totes les ordres que la CIA li donés, i un cop programat, recolzar-lo per a guanyar les eleccions presidencials nord-americanes >. Allò més increïble és que cap agent de la CIA va ser castigat per tirar endavant aquest projecte.
El Comitè CHURCH va trobar que la CIA havia subornat centenars de periodistes, inclosos alguns dels més importants, per fer que injectessin la seva propaganda en els mitjans de comunicació, per ensenyar-nos a odiar Fidel CASTRO, Ho TXIMINH i els xinesos. Leslie GELB, el pes pesant del New York Times va ser denunciat per haver estat reclutant per a la CIA periodistes europeus per fer propaganda a favor de la bomba de neutrons.
El Comitè va trobar que han estat publicats més de 1.000 llibres a nom de persones famoses, que van acceptar signar-los i cobrar el producte de la seva venda, fent-se responsables d’obres fetes per la CIA.
Un professor de Harvard es va saber el 1985 que va acceptar 105.000 $ per un llibre sobre el Pròxim Orient fet per la CIA.
Milers de professors universitaris van ser captats per passar informació que permetés fitxar els estudiants amb idees polítiques " perilloses ".
No us en parlaré massa sobre projectes com el " Candidat Manxurià ", perquè en vaig escriure un llibre. Podeu llegir-lo. Això sí, llegiu-lo en una biblioteca, o bé compartiu-lo o fotocopieu-lo, perquè heu de pensar que els beneficis van a parar a la CIA, 65 centaus per cada llibre. No sé si hi ha res a fer quan una societat cau en la censura. El darrer llibre el vaig haver de portar a censurar a la CIA, perquè si no, hauria anat a la preó sense judici, ni jurat.
Hi ha gent que es pregunta com és això possible. Els americans són gent decent i encantadora. I viuen aïllats al seu petit món. I no entenen el que passa, perquè no llegeixen la nostra història. La Història és la història de la guerra. De líders cercant raons i excuses per lliurar els joves a la mort.
Al nostre país parlem de pau, però hem envaït 200 vegades diversos Estats per obligar-los a fer la nostra voluntat. Ara ens preparen per odiar els sandinistes. Els nostre líders fan el mateix que han fet sempre al llarg de la nostra història: ens van fer odiar i combatre els seminoles i els vam prendre Florida. Ens van fer odiar els Xerokee per poder-los prendre les mines d’or de Geòrgia. A odiar i lluïtar contra els mexicans per dues vegades, per prendre-l’s Texas, Califòrnia, New México i Colorado. En cadascuna d’aquestes guerres, els líders han treballat per organitzar i manipular l’opinió pública fins a tenir la gent prou enfadada com per respondre quan hom la crida per atacar un altre país.
" Uneix-te a l’exèrcit! Sigues tot el que pots arribar a ser!". Si aquesta propaganda hagués de ser real, hauria de mostrar joves amb les cames destroçades per una mina o un soldat amb els budells escampat pel terra, perquè és això el que de veritat és una guerra.
Haurien de parlar sobre els veterans de Vietnam que encara ara es suïciden perquè no poden viure amb els seus records.
On era, en Ronald REAGAN, durant la Segona Guerra Mundial? A Holliwood, fent pel.lícules on la sang és suc de tomàquet i te la rentes per anar a sopar < podriem afegir el valen paladí d’Occident, en Bill CLINTON, que va fer mans i mànigues per escapolir-se de VIetnam, i ara causa la mort de milers de persones a Iugoslàvia >.
Tornem al president REAGAN, l’home que anomenava " pacificador " al míssil MX de deu caps nuclears. És l’home que diu que una guerra nuclear es pot fer i es pot guanyar. És l’home que per la TV diu que hauriem de llençar bombes nuclears a Europa per demostrar que parlem seriosament. És l’home que diu que els sandinistes persegueixen els jueus a Nicaragua. I els líders dels jueus americans han de sortir a explicar que a Nicaragua hi ha tan sols 5 famílies jueves i que no han tingut cap mena de problema amb els sandinistes. És l’home que acusa als sandinistes de fer el tràfic de drogues que en realitat fan els " contras " amb l’a¡ut de la CIA.
Quan REAGAN era governador de Califòrnia va dir que " caldria un bany de sang per tal d’arreglar aquest país ".
I la gent, què pot fer? Podem fer el que van fer els nois americansquan van aturar la guerra de Vietnam. Hem d’unir-nos a la gent d’Anglaterra, d’Alemanya, d’Israel, de Rússia i la Xina, de França i l’India...els Estats que tenen armes nuclears o els que les cerquen, i fer un ultimatum als nostres líders: heu de buscar una manera de fer negocis que no ens submergeixi en l’odi, la guerra i la destrucció o, si no, canviarem de líders.